El porter suplent de la selecció espanyola va cantar les variants típiques del “¡Camarero! ¡quééé!…” en l’arribada dels jugadors a la Zona Cuatro.
. Senzillament un crack:
Les clàssiques de la Cadena SER

24 anys després, Espanya lluitarà per ser la ‘reina’ del futbol europeu
Abans de dir res, m’agradaria anomenar als onze valents que ens estan fent somiar: Iker Casillas, Andrés Palop, Pepe Reina, Raúl Albiol, Fernando Navarro, Carlos Marchena, Carles Puyol, Joan Capdevilla, Sergio Ramos, Álvaro Arbeloa, Juanito Gutiérrez, Andrés Iniesta, Xavi Hernández, Cesc Fàbregas, Santi Cazorla, Xabi Alonso, Marcos Senna, Rubén de la Red, David Villa, Fernando Torres, Sergio García, Daniel Güiza i en David Silva. Sí sí són ells, són els 23 jugadors que estan portant la il·lusió a tot un país amb la seva inestimable i brillant forma de jugar al futbol durant la present eurocopa de Suïssa i Àustria.
El partit d’ahir es va caracteritzar per l’absència dels rusos, i en especial de la del seu crack i número #10#, el culé Arshavin, també va estar absent durant una bona part del partit el seu soci atacant rus, Pavlyuchenko. Però és que Espanya no els va deixar jugar a res, tenint el control de l’esfèric durant quasi tot el partit, amb un intractable Senna, que va ser el malson dels rusos, tal i com ja ho va ser amb els italians.
El gol d’Espanya havia d’arribar, i en Xavi el va materialitzar amb una entrada a l’àrea que ningú s’esperava, desviant un xut de l’Andrés Iniesta. El domini espanyol no apaivagava, i va arribar el segon gol després de les substitucions, un gol que ma marcar Güiza, desmarcant-se i batint al porter Afinkeev gràcies a una magnífica assistència de’n Cesc, que va picar l’esfèric suaument per sobre de la impotent defensa rusa. El tercer gol de David Silva ja va marcar la festa espanyola a l’Ernst Happel de Viena que va durar tota la nit.
(Continua llegint…)
Us proposo el vídeo dels meravellosos moments que Cuatro’ ens va robar després del penaltie que va transformar en Cesc.
Avui tothom amb la selecció, i a disfrutar del partit a partir de les 20:45h per Cuatro’.
Aquí us proposo el vídeo que presenta la nova segona equipació del FCBarcelona, inspirada en la samarreta groga de la dècada dels vuitanta, que ja va lluir l’equip durant el recent any 2006.

Luca Toni haurà d’aportar el seu millor futbol per poder eliminar a la sòlida selecció espanyola.
L’Eurocopa de nacions no para i ja deixant de banda la fase de grups avui comencen els quarts de final, és a dir, la veritable emoció de la competició del ‘vell’ continent, mentre els clubs observen acuradament els partits buscant els jugadors que marquin les diferències.
Quarts de final:
19/6/2008 - Portugal v Alemanya - 20:45h - Cuatro’
20/6/2008 - Croacia v Turquia - 20:45h - Cuatro’
21/6/2008 - Holanda v Rússia - 20:45h - Cuatro’
22/6/2008 - Espanya v Itàlia - 20:45h - Cuatro’
Anàlisi grup a grup:
(Continua llegint…)
El partit que ha enfrontat a Espanya amb la selecció rusa, ens ha il·lusionat a tots. Ens han il·lusionat els tres gols de Villa, les ganes i sobretot el bon toc i el tracte que imposa Espanya sobre la pilota al terreny de joc.
Amb una victòria així els de cuatro’ ja comencen a veure copes per on no les hi ha, de moment és clar. I és que amb el seu programa Zona Cuatro estan tornant a imposar els valors que ens situen a Espanya com la millor de Europa o del món abans de jugar, i a sobre ara després de veure-la jugar ja la situen a la final del dia 29 al Platter de Viena. Els gols han succeït entre certes parts de domini rús, el primer l’ha fet Villa després d’una acció de Torres on ha demostrat les seves ganes de fer-ho bé. Els gols de Villa han anant succeint mentre Rússia es volcava a l’atac en busca d’un gol que ha aconseguit Pavlyuchenko de cap a la sortida d’una segona jugada en un còrner.
Així Espanya ens deixa un bon gust de boca de cara al pròxim partit que serà dissabte davant Suècia, per acabar la fase de grups el dia 18 davant de Grècia, i esperem que satisfactòriament. Als cuarts de final es trobarà amb un dels millors del denominat ‘grup de la mort’.
Un final digne
La paraula dignitat ha aparegut les darreres setmanes a les declaracions dels tècnics i futbolistes. Massa, i per desgràcia, molt més a la seva boca que als seus peus. I ha estat curiós perquè semblava que la paraula quedava associada al concepte de victòria. I no, perquè hi pot haver dignitat en la derrota, com va quedar demostrat a Glasgow, ara fa, ves qui ho diria, tan sols un any. Però a cada partit, els futbolistes han arrossegat per terra aquest concepte, i ha estat penós i patètic. Gairebé, si ens poguéssim abstraure de la indignació generalitzada, el cert és que he sentit més vergonya per ells que per nosaltres, contemplant la impotència que els atenallava i com feien a miques el seu prestigi professional i engegaven a rodar, en alguns casos, les seves carreres personals. En qualsevol cas, el d’ahir va ser un partit digne… d’una recta final de temporada indigna. Lamentable i horrible, però no com llegeixo al diaris “per oblidar”. Això seria la pitjor errada.
Córrer és de covards
Quan a la sortida d’un partit un jugador excusa la derrota dient el molt que s’ha corregut és molt mal assumpte. Un cirurgià no s’excusaria mai dient que ell va fer els suficients talls al cor del pacient abans que aquest la dinyès o un pilot -si poguès viure per dir-ho- no diria mai que subjectava amb prou força els comandaments mentre l’avió queia en barrena. No. Córrer per un esportista és com el valor pels militars: ve de sèrie. Si volguéssim migfondistes ompliríem el vestidor d’etíops i marroquins. No. Sou joves milionaris perquè teniu el do natural de picar amb certa gràcia la pilota amb el peu. No ens confonguem. O potser és una disculpa pels dies on sou conscients que, a sobre de fer-ho malament, no heu corregut prou?
(Continua llegint…)
Santiago Cañizares el porter més mític, mediàtic, espectacular i efectiu de la història del València CF diu ‘adéu’ al club que li ha donat la glòria durant les últimes deu temporades.
El més important, és que Cañete s’ha pogut despedir com ho fan els grans, al camp i amb una ovació del Camp de Mestalla, una ovació carinyosa i admirable per la trajectòria del porter de Puertollano. El seu futur és incert, si rep una oferta interessant, canviarà de club, però si no hi ha cap oferta temptadora, deixarà el futbol.
Cañizares començà la seva carrera com a futbolista professional a les categories inferiors del Reial Madrid, després va passar per Elx, Mérida i Celta abans de poder fer-se un lloc al primer equip merengue, on va jugar cuatre temporades i va guanyar una Champions League, i dues Lligues, per a després ésser fitxat pel València CF i aconseguir els títols que marcaren la seva carrera: 1 UEFA, 1 Supercopa d’Europa, 2 Lligues, 2 Supercopes d’Espanya i 4 trofeus Zamora al porter menys golejat de la temporada. També cal destacar l’Europeu sub’16 amb la selecció espanyola al 1986 i la medalla d’Or als JJOO de Barcelona al 1992.
Next Page »